En un moment de renovació espiritual, el sacerdot Joiada va prendre mesures significatives per restaurar les pràctiques de culte tradicionals al temple. Va confiar als sacerdots levítics les seves responsabilitats originals, assignades pel rei David, per assegurar que els serveis del temple es duguessin a terme segons la llei de Moisès. Això incloïa la presentació d'holocaustos, que eren un aspecte central del culte a l'Israel antic. Així, Joiada no només revivia les pràctiques religioses, sinó que també reafirmava la relació de pacte de la comunitat amb Déu.
La inclusió de la joia i el cant, tal com havia ordenat David, subratlla la importància que el culte sigui una experiència alegre i comunitària. La música i la celebració eren integrals als serveis de culte, reflectint un profund sentiment de gratitud i reverència cap a Déu. Aquesta renovació de les pràctiques de culte va ser un moment clau per al poble, simbolitzant un retorn a les seves arrels espirituals i un compromís col·lectiu de viure segons les lleis de Déu. Serveix com a recordatori del poder del lideratge per guiar una comunitat de tornada a la fidelitat i de la joia que prové de venerar Déu amb un cor sincer.
