Salomó, el savi rei d'Israel, va dur a terme un cens dels estrangers que residien al seu regne. Aquesta no era la primera vegada que es feia un cens d'aquest tipus; el seu pare, el rei David, havia realitzat un cens similar anteriorment. Els resultats mostraven una població substancial de 153.600 estrangers. Aquesta acció de comptar els estrangers era significativa per diverses raons. En primer lloc, demostrava l'habilitat administrativa de Salomó i la seva dedicació a mantenir l'ordre i l'estructura dins del seu regne. Coneixent el nombre d'estrangers, Salomó podia gestionar millor els recursos i la mà d'obra per als seus ambiciosos projectes de construcció, incloent la construcció del temple.
A més, aquest cens reflecteix un tema més ampli d'inclusivitat i el reconeixement de la diversitat del regne. Mostra que Salomó reconeixia les contribucions i la presència de totes les persones, no només dels israelites natius, en la prosperitat i el funcionament de la nació. Aquesta inclusivitat és un recordatori de la importància de la unitat i la cooperació entre diferents grups, un principi que ressona amb la crida cristiana a estimar i acceptar els altres, independentment del seu origen. Així, el lideratge de Salomó serveix com a model per abraçar la diversitat i fomentar una comunitat harmònica.
