La decisió del rei Acab de disfressar-se abans d'entrar a la batalla, demanant al rei Josafat que porti les seves robes reials, és un moviment estratègic per protegir-se de ser un objectiu. En la guerra antiga, els reis sovint eren els principals objectius, ja que capturar o matar un rei podia portar a un final ràpid del conflicte. La tria d'Acab de disfressar-se revela la seva por i potser una manca de fe en les paraules profètiques que havia rebut, que l'advertien dels perills que s'acostaven. Aquest acte d'engany subratlla una dependència de l'estratègia humana en comptes de la guia divina.
L'acord de Josafat de portar les robes reials, malgrat els riscos potencials, mostra un nivell de confiança i potser ingenuïtat. També destaca les diferents aproximacions que tenen els dos reis envers la batalla i la seva fe. Mentre que Acab confia en la disfressa i l'engany, Josafat sembla actuar amb integritat, fins i tot si això el posa en perill. Aquest passatge convida a la reflexió sobre la importància de la confiança, les conseqüències d'ignorar les advertències divines i el contrast entre l'astúcia humana i la fidelitat. Serveix com a recordatori dels possibles perills de confiar només en la saviesa humana davant de la instrucció divina.
