Després de derrotar els israelites, els filisteus van prendre l'arca de l'aliança i la van col·locar al temple del seu déu Dagon. Aquesta acció era simbòlica, representant la seva creença que el seu déu havia triomfat sobre el Déu d'Israel. No obstant això, la narrativa que es desenvolupa revela una veritat més profunda sobre la sobirania divina. L'arca, que representa la presència de Déu, no és només un trofeu a exhibir. La seva col·locació al costat de Dagon és significativa, ja que estableix un enfrontament entre el poder percebut de Dagon i el veritable poder del Déu d'Israel.
En els esdeveniments següents, els filisteus experimenten de primera mà la força i la santitat de Déu, ja que el seu ídol Dagon és trobat caigut i trencat davant l'arca. Això serveix com un recordatori poderós que l'autoritat de Déu supera totes les reivindicacions humanes i divines falses. La història subratlla el tema del poder inigualable de Déu i la futilitat de la idolatria, animant els creients a confiar en la sobirania última de Déu i a reconèixer la seva presència com a sagrada i transformadora.