En aquesta dita de saviesa, s'emfatitza el valor intrínsec de la salut per sobre de la riquesa material. La salut es presenta com una forma de riquesa que supera els béns monetaris. Estar en bon estat físic permet gaudir de la vida de manera més completa, mentre que la riquesa no pot compensar el sofriment i les limitacions que comporta una mala salut. Aquesta perspectiva anima les persones a prioritzar la seva salut i benestar, reconeixent que la veritable felicitat i satisfacció provenen de poder viure sense les restriccions de la malaltia.
El missatge és especialment rellevant en un món on la recerca de riquesa sovint eclipsa altres aspectes de la vida. Serveix com a recordatori que, tot i que els recursos financers poden proporcionar confort i seguretat, no poden substituir la joia i la llibertat que aporta una bona salut. Aquesta ensenyança convida a la reflexió sobre el que realment importa a la vida, instint a trobar un equilibri entre les aspiracions materials i la cura de la salut física i mental.
