En un món on sovint busquem reconeixement i agraïment, aquesta idea destaca la futilitat d'esperar constantment que ens agraeixin per les bones accions. Aquell que es queixa de la falta d'amics i agraïment no s'adona que les relacions genuïnes es construeixen sobre actes desinteressats i comprensió. Quan donem amb l'esperança de rebre agraïment, es redueix la puresa de l'acte. L'autèntica amistat i generositat no han de ser transaccionals; han de tenir arrels en l'amor i en el desig d'aixecar els altres sense buscar guany personal.
A més, aquesta idea adverteix que aquells que es queixen de la manca d'apreciació poden trobar-se ridiculitzats o aïllats. És un recordatori que les queixes constants poden allunyar les persones en comptes d'apropar-les. Ens anima a examinar les nostres intencions i a donar de manera lliure, fomentant relacions basades en el respecte mutu i la bondat. D'aquesta manera, creem una comunitat on l'amor i l'agraïment floreixen de manera natural, i on les accions es realitzen per cura genuïna i no per reconeixement.
