Pau utilitza l'exemple del matrimoni per il·lustrar una veritat espiritual més profunda sobre la llei i la nostra relació amb ella. En el context del matrimoni, una dona està legalment lligada al seu marit mentre ell visqui. Si ella manté una relació amb un altre home mentre el seu marit està viu, és considerada una adultera. Tanmateix, si el seu marit mor, ella ja no està subjecta a aquesta llei matrimonial i pot casar-se amb un altre home sense ser considerada adultera. Aquesta analogia s'utilitza per explicar com la llei ens vincula de manera similar.
En el context més ampli de la carta de Pau, ell aborda com els creients estan subjectes a la llei fins que són alliberats a través de Crist. Així com la mort allibera la dona de la llei del matrimoni, la mort i resurrecció de Crist alliberen els creients del poder vinculant de la llei. Aquesta llibertat permet als cristians viure una nova vida, guiats per l'Esperit en comptes del vell codi escrit. Pau emfatitza que a través de Crist, els creients ja no estan sota la condemna de la llei, sinó que són lliures per perseguir una vida de justícia i gràcia.
