Moisès, actuant sota instruccions divines, va dirigir els fills d'Israel a celebrar la Pasqua, una observança essencial en el seu calendari religiós. La Pasqua és un esdeveniment clau que marca la llibertat dels israelites de l'esclavitud egípcia. Simbolitza la llibertat, la intervenció divina i l'inici d'un viatge cap a la Terra Promesa. En celebrar la Pasqua, els israelites eren recordats dels poderosos actes de Déu i del seu pacte amb ells. Aquesta observança reforçava la seva identitat com a poble escollit per Déu, lligat per les seves promeses i lleis. Era un moment de reflexió, gratitud i renovació de la fe, subratllant la importància de recordar la llibertat passada per inspirar la confiança en la guia futura.
La Pasqua també servia com un esdeveniment comunitari, fomentant la unitat i el propòsit compartit entre els israelites. Era un moment per reunir-se com a famílies i comunitats, per relatar les històries de la fidelitat de Déu i per transmetre aquestes tradicions a les generacions futures. Aquest acte de recordança no només mirava enrere, sinó que també mirava endavant amb esperança i confiança en la continuïtat de la presència i provisió de Déu. La celebració de la Pasqua esdevenia així una pedra angular de la identitat israelita i un testimoni de l'amor i la fidelitat duradora de Déu.
