Balac, el rei de Moab, es troba profundament preocupat per la presència dels israelites, que han acampat prop del seu territori. Tement el seu nombre i el potencial perill, decideix contractar Balaam, un profeta conegut, per maleir els israelites i així debilitar-los. Balac porta Balaam a un lloc elevat anomenat Bamoth Baal, un lloc significatiu associat amb el culte pagà. Des d'aquesta posició elevada, Balaam pot veure els voltants del campament israelita, preparant el terreny per al que Balac espera que sigui una maleïció exitosa.
Tanmateix, la narrativa que segueix revela un missatge poderós sobre la sobirania de Déu. Malgrat les intencions de Balac i la seva estratègia, Balaam no pot maleir els israelites. En canvi, acaba beneint-los, ja que Déu intervé i controla les paraules que Balaam pronuncia. Aquest relat subratlla la idea que, per molt que els humans puguin planificar o conspirar, els propòsits de Déu prevaldran. Serveix com a recordatori de la futilitat d'intentar oposar-se a la voluntat divina i de l'assegurament que la protecció i la benedicció de Déu són sobre el seu poble.