En el viatge dels israelians pel desert, l'organització va ser clau per a la seva supervivència i èxit. El camp de Dan, amb 157.600 homes, va ser assignat a marxar al final, proporcionant un avantatge estratègic. Aquesta posició els permetia protegir la rereguarda de la processó, assegurant que ningú es quedés enrere i que la comunitat es mantingués segura davant de possibles amenaces. Aquesta disposició subratlla la importància del paper de cada tribu dins de la comunitat més gran, destacant com cada grup contribuïa al benestar i la seguretat de tots.
L'organització detallada del camp israelià serveix com a recordatori del valor de l'ordre i la cooperació. Cada tribu tenia un lloc i una responsabilitat designats, la qual cosa ajudava a mantenir l'harmonia i l'eficiència. Aquesta estructura no només facilitava el seu viatge físic, sinó que també simbolitzava el viatge espiritual de fe i confiança en la guia de Déu. El paper del camp de Dan en tancar la marxa il·lustra el principi del suport mutu i la protecció, ensenyant-nos la importància de vetllar els uns pels altres i treballar junts cap a objectius comuns.