Igal, fill de Josep, va ser seleccionat de la tribu d'Issacar per ser un dels dotze espies enviats per Moisès a explorar la terra de Canaan. Aquest procés de selecció va ser significatiu, ja que va involucrar representants de les dotze tribus d'Israel, assegurant que tota la comunitat participés en la missió. L'acte d'enviar espies era una decisió estratègica que demostrava la importància de la preparació i la planificació acurada davant la incertesa. Posava de manifest la necessitat de saviesa i discerniment en afrontar nous desafiaments.
El paper d'Igal i dels altres espies era crucial, ja que tenien la tasca de recopilar informació sobre la terra, la seva gent i els seus recursos. Aquesta missió no només tractava de reconeixement, sinó també de fomentar la confiança i la responsabilitat entre les tribus. En escollir representants, els israelites subratllaven la importància de la unitat i la responsabilitat compartida en el seu viatge cap a la Terra Promesa. La inclusió d'Igal en aquesta missió reflecteix els valors comunitaris i l'esforç col·lectiu necessari per assolir els seus objectius, recordant-nos el poder de la col·laboració i la fe per superar obstacles.
