El llibre dels Nombres comença amb un cens de la comunitat israelita mentre es preparen per al seu viatge cap a la Terra Promesa. Aquest vers es refereix específicament a la tribu de Manassès, una de les tribus descendents de Josep. El cens era una mesura pràctica per organitzar la comunitat tant per a fins militars com socials. Cada home major de vint anys era comptat, subratllant la preparació i responsabilitat de la comunitat per defensar-se i mantenir l'ordre.
Aquesta esforç d'organització reflecteix un principi espiritual més ampli de ser preparats i units en un propòsit. Destaca la importància de reconèixer la contribució de cada persona a la comunitat, assegurant-se que tothom sigui comptat i valorat. Aquesta preparació era crucial per als israelites mentre s'enfrontaven a les incerteses del viatge pel desert, ensenyant-nos sobre la importància de la comunitat, la responsabilitat i la preparació en les nostres pròpies vides.
