Mentre Jesús està penjat a la creu, suportant un immens dolor i patiment, els que l'envolten malinterpreten els seus crits i el burlen suggerint que Elies podria venir a salvar-lo. Elies era un profeta significatiu en la història jueva, conegut per haver estat elevat al cel sense morir, i existia la creença que podria tornar per ajudar els justos. Els comentaris dels espectadors reflecteixen una barreja de burla i una incomprensió de la missió de Jesús. No veuen que el patiment de Jesús forma part d'un pla diví per a la salvació, en comptes d'un moment d'abandonament o fracàs.
Aquesta escena destaca la solitud que experimenta Jesús, ja que fins i tot en els seus últims moments, els que l'envolten no comprenen el seu propòsit. Tanmateix, també emfatitza el compliment de les profecies i la profunditat del seu compromís amb la seva missió. Malgrat el ridícul, Jesús es manté ferm, encarnant l'acte suprem d'amor i sacrifici. Aquest moment convida a la reflexió sobre la naturalesa de la fe, l'expectativa d'intervenció divina i el profund misteri del patiment redemptor de Jesús.
