En el moment de la crucifixió de Jesús, va ocórrer un esdeveniment extraordinari: la foscor va envoltar la terra des de les dotze fins a les tres de la tarda. Aquest fenomen no és només un esdeveniment físic, sinó que porta un significat simbòlic profund. Representa el pes del moment en què Jesús, el Fill de Déu, va assumir els pecats del món. La foscor pot ser vista com una metàfora de la separació que el pecat provoca entre l'home i Déu, il·lustrant la desolació espiritual que Jesús va experimentar en nom de la humanitat.
A més, aquest esdeveniment compleix diverses profecies de l'Antic Testament, que parlaven d'un dia del Senyor marcat per la foscor. Subratlla el pla diví i el compliment de les promeses de Déu a través de la mort sacrificial de Jesús. La foscor durant aquestes hores destaca la gravetat de la crucifixió, recordant als creients l'immens amor i sacrifici que Jesús va oferir. Serveix com un recordatori commovedor del cost de la redempció i de l'esperança que ve a través de la resurrecció de Jesús, que segueix aquest moment tan solemne.
