En aquest passatge, Jesús parla als seus deixebles sobre els signes dels temps finals. Fa referència a una profecia del llibre de Daniel, que menciona una "abominació que causa desolació". Aquest terme es referia històricament a esdeveniments en què els espais sagrats eren profanats, com quan Antíoc IV Epífanes va profanar el temple jueu. Jesús utilitza aquesta referència per advertir sobre futurs esdeveniments que seran igualment preocupants i significatius.
La instrucció de "deixar que el lector entengui" suggereix que aquesta profecia requereix discerniment i saviesa per interpretar-la. Implica que aquests esdeveniments seran clars per aquells que estiguin espiritualment alerta i coneixedors de les escriptures. Això serveix com un recordatori per als creients de preparar-se i mantenir-se fidels, fins i tot en temps de prova. En entendre aquests signes, els cristians són animats a romandre ferms en la seva fe i a confiar en el pla final de Déu, malgrat els desafiaments que puguin sorgir.
