En una conversa amb els saduceus, que qüestionaven Jesús sobre la resurrecció, aquest vers forma part del seu intent de desafiar-lo amb un escenari complex. Descriuen una dona que es casa amb set germans, cadascun dels quals mor, deixant-la sense fills. Els saduceus, que no creien en la resurrecció, utilitzaven aquesta història per qüestionar la lògica de la vida després de la mort. Jesús aprofita aquesta oportunitat per ensenyar sobre la naturalesa de la resurrecció, explicant que a l'altra vida, les relacions terrenals i institucions com el matrimoni no tenen la mateixa importància.
Aquest passatge destaca la importància de comprendre la perspectiva eterna que Jesús ofereix. Anima els creients a mirar més enllà dels aspectes temporals i sovint confusos de la vida terrenal i a confiar en la promesa de vida eterna amb Déu. La resposta de Jesús als saduceus subratlla el poder transformador de la resurrecció i convida els creients a viure amb esperança i fe en la vida que vindrà.
