Passat un temps, la filla de Suà, la dona de Judà, va morir; i Judà, després d'haver-se consol·lat, va pujar a la seva ovella, a Timnat, amb el seu amic Hira, el doler.

Gènesi 38:12

Faithy explica

Judà, una figura clau en la línia d'Israel, afronta la pèrdua de la seva esposa, la filla de Suà. Aquest esdeveniment marca un moment significatiu en la seva vida, com ho és per a qualsevol que perd un ésser estimat. El vers captura l'essència del dol humà i el procés de sanació. Després d'un període de dol, Judà troba la força per avançar i atendre les seves responsabilitats. La shearing de les ovelles era una tasca important, simbolitzant la productivitat i el sustento en temps antics. La decisió de Judà de viatjar a Timnat amb el seu amic Hira reflecteix el valor de l'amistat i el suport durant moments difícils. Aquesta companyonia proporciona confort i estabilitat, il·lustrant la importància de la comunitat per superar els reptes personals. La narrativa anima els creients a abraçar els cicles naturals de la vida, entenent que, tot i que el dol és profund, també és una part de l'experiència humana que pot conduir al creixement i la renovació. Ens recorda que, amb el temps i el suport, podem trobar el nostre camí de tornada als ritmes de la vida.