Enmig del ministeri de Jesús, sovint es trobava envoltat de grans multituds, atrets per la seva reputació com a mestre i sanador. Les persones viatjaven de diferents ciutats, amb ganes d'escoltar les seves paraules i ser testimonis dels seus miracles. Aquesta reunió d'individus diversos subratlla l'impacte generalitzat del missatge de Jesús i la seva capacitat per arribar a persones de diferents orígens.
En aquest context, Jesús va decidir parlar en paràboles, un mètode d'ensenyament que utilitzava situacions quotidianes per il·lustrar veritats espirituals més profundes. Les paràboles eren accessibles i atractives, convidant els oients a pensar críticament i descobrir les lliçons que s'amagaven dins. Estaven dissenyades per ressonar amb les experiències de l'audiència, fent que les ensenyances fossin memorables i impactants. Mitjançant l'ús de paràboles, Jesús no només comunicava idees complexes d'una manera senzilla, sinó que també convidava els seus oients a comprometre's amb el missatge a un nivell personal, animant-los a reflexionar sobre les seves pròpies vides i creences.