Els saduceus, un grup conegut per la seva negació de la resurrecció, plantegen una pregunta a Jesús per desafiar les seves ensenyances. Descriuen una situació en què una dona es casa amb set germans, cadascun dels quals mor sense deixar fills. Aquest escenari es basa en la llei jueva del matrimoni levirat, on un home ha de casar-se amb la vídua del seu germà per produir descendència per al germà difunt. La pregunta dels saduceus pretén ridiculitzar la idea de la resurrecció creant un problema aparentment irresoluble: de qui serà esposa en la resurrecció?
Jesús respon explicant que la vida després de la resurrecció és diferent de la vida terrenal. En la resurrecció, les persones no es casaran ni seran donades en matrimoni, sinó que seran com els àngels, transcendint les institucions i relacions terrenals. Aquesta ensenyança destaca la naturalesa transformadora de la resurrecció, on les limitacions i preocupacions terrenals són reemplaçades per una nova existència eterna en la presència de Déu. Jesús subratlla que Déu és el Déu dels vius, afirmant la realitat i l'esperança de la resurrecció.
