Simeó, un home devot a Jerusalem, havia rebut la promesa de l'Esperit Sant que veuria el Messies abans de morir. Quan Maria i Josep van portar Jesús al temple, Simeó el va reconèixer com el compliment d'aquesta promesa. Va declarar Jesús com una llum per a revelació dels gentils, significant que Jesús portaria comprensió i veritat a aquells que no formaven part de la fe jueva. Aquesta era una afirmació radical en aquell moment, ja que ampliava l'abast de la salvació de Déu més enllà de les fronteres tradicionals d'Israel.
La menció dels gentils significa l'abast universal de la missió de Jesús. Subratlla la idea que l'amor i la salvació de Déu no estan limitats a un sol grup, sinó que estan destinats a totes les persones. La glòria d'Israel es refereix a l'honor i el compliment de les promeses de Déu al poble jueu, ja que Jesús és el Messies esperat que compleix les profecies de l'Antic Testament. Aquest vers encapsula el doble paper de Jesús com a llum per a les nacions i el compliment de l'esperança d'Israel, unint diferents pobles en el pla de salvació de Déu.
