En la paràbola del Bon Samarità, Jesús utilitza l'exemple d'un levita per il·lustrar una lliçó profunda sobre la compassió i la misericòrdia. Els levites eren membres de la tribu hebrea de Leví, tradicionalment responsables de les funcions religioses al temple. Com a figura religiosa, s'esperava que el levita demostrés compassió i ajudés l'home ferit. No obstant això, decideix passar pel costat oposat del camí, evitant la responsabilitat d'ajudar. Aquesta acció serveix com una poderosa crítica al formalisme religiós que manca d'amor i compassió genuïna.
El comportament del levita contrasta fortament amb les accions del samarità, que finalment ajuda l'home ferit. Jesús utilitza aquest contrast per ensenyar que la veritable amor al proïsme transcendeix les fronteres socials i religioses. La història anima els creients a examinar els seus propis cors i accions, instigant-los a prioritzar la misericòrdia i la bondat per sobre de la mera observança ritual. Ens desafia a veure tothom com el nostre veí i a respondre a les seves necessitats amb empatia i cura, reflectint l'amor que Déu mostra a totes les persones.