Les paraules de Maria reflecteixen la seva profunda humilitat i el reconeixement de la gràcia de Déu a la seva vida. Ella reconeix que Déu ha notat el seu estat humil, que simbolitza el seu baix estatus social i la seva pròpia sensació d'indignitat. No obstant això, és escollida per ser la mare de Jesús, el Messies. Aquesta elecció no es basa en la seva condició social, sinó en la gràcia i el propòsit de Déu. Maria entén que aquest favor diví portarà totes les generacions futures a anomenar-la beneïda, no per mèrit propi, sinó per la funció que exerceix en el pla de salvació de Déu.
Aquest vers forma part del Magnificat, una cançó de lloança que Maria ofereix a Déu, que emfatitza temes de reversió i favor diví. Il·lustra com Déu sovint eleva els humils i els utilitza per a les seves grans finalitats, capgirant les normes socials. La resposta de Maria és de gratitud i admiració, reconeixent que les accions de Déu a la seva vida són part d'una narrativa més gran de redempció. Aquest passatge anima els creients a confiar en el pla de Déu i a trobar alegria en formar part de la seva obra, independentment del seu propi estatus o circumstàncies.
