Les lleis dietètiques del Levític són part de la Llei Mosaic donada als israelites. Aquí, es detallen els criteris per als animals nets: han de rumiar i tenir peus partedors. Aquest requisit dual serveix com a guia clara per distingir quins animals es poden consumir. Rumiant es refereix al procés pel qual certs animals, com les vaques, regurgiten el seu menjar per mastegar-lo de nou, ajudant així a la digestió. Un peu partit és una característica física que es veu en animals com les ovelles i les cabres. Aquestes lleis no només tractaven de la salut física, sinó també de la disciplina espiritual, diferenciant els israelites d'altres nacions. Ensenyaven la puresa i l'obediència, i ensenyaven al poble a fer eleccions conscients i deliberades en les seves vides diàries. Per als lectors moderns, tot i que les restriccions dietètiques específiques poden no aplicar-se, els principis subjacents de discerniment, obediència i viure una vida que reflecteixi la pròpia fe continuen sent rellevants. Anima els creients a considerar com les seves eleccions diàries s'alineen amb els seus valors i la seva identitat espiritual.
Aquests criteris també reflecteixen un tema més ampli de santitat i separació que recorre tot el Levític, recordant als creients la seva crida a viure vides distintives i amb propòsit.
