En aquest moment, Josuè reafirma el pacte entre Déu i els israelites escrivint físicament la llei sobre pedres. Aquest acte no era només un gest simbòlic, sinó una acció pràctica que assegurava que la llei estigués present i accessible per a tota la comunitat. Subratlla la importància de la llei en la guia de la vida moral i espiritual dels israelites. Escriure la llei sobre pedres també simbolitza la seva permanència i naturalesa immutable, recordant al poble el seu compromís durador de seguir els manaments de Déu.
Aquesta esdeveniment va tenir lloc després de la victòria dels israelites a Ai, servint com un moment de reflexió i re-compromís amb la guia de Déu. En fer-ho davant de tot Israel, Josuè reforçava la responsabilitat col·lectiva de la comunitat per mantenir la llei. Era una declaració pública de la seva identitat com a poble escollit de Déu i la seva dedicació a viure d'acord amb la seva voluntat. Aquest acte d'escriure la llei era una manera d'assegurar que les generacions futures també tinguessin accés a aquestes instruccions divines, fomentant un llegat de fidelitat i obediència.
