Rahab, una dona que viu a Jericó, fa una petició atrevida als espies israelites que ha amagat de les autoritats. Els demana que jurin pel Senyor que mostraran bondat a la seva família en retorn per la bondat que ella els ha mostrat. Aquesta interacció és significativa perquè il·lustra el tema del pacte i l'obligació mútua. La fe de Rahab en el Déu d'Israel la porta a arriscar la seva vida pels espies, i a canvi, busca l'assegurança de la seguretat de la seva família. La seva petició d'un senyal segur és un testimoni de la seva creença en el poder de les promeses de Déu i la integritat dels qui el serveixen.
Aquest moment també subratlla la idea que la fe i la rectitud no estan confinades a una sola nació o poble. Rahab, una canaanita, reconeix l'autoritat del Déu d'Israel i actua amb fe, cosa que finalment la porta a ser inclosa en la línia de Jesucrist. La seva història és un recordatori poderós de com la fe pot conduir a la redempció i a la inclusió en el pla de Déu, independentment del seu origen. Anima els creients a actuar amb coratge i a confiar en les promeses de Déu, sabent que Ell honra la fe i la bondat.
