En la divisió de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel, la tribu de Gad va rebre una porció que incloïa territoris significatius. Aquesta assignació incloïa Jazer, una ciutat coneguda per les seves terres fèrtils i la seva ubicació estratègica. Els pobles de Gilead, una regió a l'est del riu Jordà, també formaven part de l'herència de Gad. A més, el territori s'estenia fins a la terra dels ammonites, arribant fins a Aroer, a prop de Rabbà. Aquesta distribució era part del compliment de la promesa de Déu de donar als israelites una terra pròpia, un lloc on poguessin establir-se i prosperar.
La menció específica d'aquests llocs no només proporciona un registre històric, sinó que també emfatitza la importància de la terra com a font d'identitat i subsistència per a les tribus. Cada assignació era un testimoni de la fidelitat de Déu i la realització del pacte fet amb Abraham. Per als lectors moderns, aquest passatge pot servir com a recordatori de la importància de la comunitat, el patrimoni i les benediccions que provenen de la fidelitat a les promeses de Déu. També il·lustra la planificació intricada i l'orquestració divina implicades en l'assentament dels israelites, animant-nos a confiar en el pla de Déu per a les nostres vides.
