El vers descriu les terres que formaven part de l'herència dels israelites mentre s'assentaven a la Terra Promesa. Gilead era una regió a l'est del riu Jordà, coneguda pel seu bàlsam i les seves terres fèrtils. Les territoris de Geshur i Maakah eren regions veïnes, que indiquen l'extensió de la terra que s'estava allotjant. El Mont Hermon, una muntanya prominent de la regió, marcava el límit nord de la terra. Bashan era una zona fèrtil coneguda per les seves riques pastures i ciutats fortes. Salekah era una ciutat a la vora oriental de Bashan. Aquesta assignació de terres formava part de la promesa de Déu als descendents d'Abraham, Isaac i Jacob, mostrant la seva fidelitat i el compliment del seu pacte. La descripció detallada de la terra emfatitza la seva importància i la provisió divina per al poble d'Israel. També reflecteix el context històric i geogràfic de la narrativa bíblica, ressaltant la importància d'aquestes territoris en la història del poble de Déu.
Entendre aquests territoris ens ajuda a apreciar el context històric de l'assentament d'Israel i la relació contínua de Déu amb el seu poble. Ens recorda la fidelitat de Déu i la importància de confiar en les seves promeses.
