I els mariners, atemorits, cridaven cadascun al seu déu; i llençaven al mar les mercaderies que hi havia al vaixell, per alleugerir-lo del pes. Jonàs, però, havia baixat al fons del vaixell, on s'havia estirat i dormia profundament.

Jonàs 1:5

Faithy explica

Els mariners a bord del vaixell de Jonàs es troben en una situació perillosa, ja que una tempesta violenta amenaça de destruir la seva embarcació. En la seva por, cadascun crida els seus déus, il·lustrant les diverses creences religioses presents entre la tripulació. Aquest moment subratlla la tendència humana universal de buscar ajuda d'un poder superior en temps de crisi. La decisió dels mariners de llençar les mercaderies per sobre bord és un intent pràctic de salvar el vaixell, demostrant la seva disposició a sacrificar possessions materials per salvar les seves vides. Mentrestant, Jonàs, qui fuig de l'ordre de Déu, dorm al fons del vaixell, aparentment ignorant el perill i el pànic dels mariners. El seu profund son pot ser vist com una metàfora del seu adormiment espiritual i desconexió de la voluntat de Déu. Aquesta escena prepara el terreny per al viatge d'autodescobriment i penediment de Jonàs, ja que aviat s'enfrontarà a les conseqüències de les seves accions i la necessitat d'alinear-se amb el propòsit de Déu. La narrativa convida a la reflexió sobre com els individus responen a les crides divines i la importància d'estar despert a les realitats espirituals.