La Pasqua jueva era una festivitat essencial que commemorava la llibertat dels israelites de l'esclavitud a Egipte, tal com es descriu al llibre de l'Èxode. Era un temps de pelegrinatge, i molts jueus viatjaven a Jerusalem per celebrar-ho. El viatge de Jesús a Jerusalem per la Pasqua no era només un acte costumari, sinó també un moment profund en el seu ministeri. Jerusalem era el centre espiritual del judaisme, i la presència de Jesús allí durant una festivitat tan significativa subratlla la seva profunda connexió amb la tradició jueva i la profecia.
Aquest esdeveniment prepara el terreny per a ensenyaments i accions importants de Jesús, incloent la neteja del temple, que es produirà poc després en la narrativa. Destaca la missió de Jesús de portar renovació espiritual i desafiar les pràctiques religioses existents que s'havien allunyat del seu propòsit original. Les seves accions durant la Pasqua conduiran eventualment a moments clau de la seva vida, incloent la seva crucifixió i resurrecció, que són centrals per a la fe cristiana. El viatge a Jerusalem per Pasqua és un recordatori del paper de Jesús en el compliment de les promeses de Déu i la seva missió de portar redempció a la humanitat.
