Durant la crucifixió de Jesús, els soldats romans van realitzar un acte habitual de dividir la roba de la víctima entre ells. Aquesta era una pràctica típica, ja que la roba era valuosa i sovint es considerava una forma de compensació per als soldats. No obstant això, la túnica sense costura de Jesús era única. Estava teixida en una sola peça, cosa que la feia difícil de dividir sense arruïnar-la. La naturalesa sense costura d'aquesta túnica pot simbolitzar la unitat i la completitud de la missió de Jesús a la Terra.
L'acte de dividir les seves robes també compleix la profecia que es troba en el Salm 22:18, que parla de tirar a sorte per les robes. Aquesta connexió amb la profecia subratlla el pla diví i el compliment de les escriptures a través de la vida i la mort de Jesús. La túnica sense costura pot ser vista com una metàfora de la naturalesa indivisible del missatge de Jesús i de la totalitat de la salvació que ofereix. Fins i tot davant del sofriment i la crueltat humana, la integritat del propòsit i l'amor de Jesús es manté intacta, oferint un recordatori poderós de la seva presència perdurable i l'esperança que aporta als creients.