Jesús s'adreça als seus deixebles en un moment d'anticipació i ansietat. Els prepara per als esdeveniments que estan a punt de succeir, és a dir, la seva crucifixió i resurrecció. Quan diu que no el veuran més, es refereix a la seva imminent mort, que realment el traurà de la seva presència física. No obstant això, ràpidament els assegura que després d'una mica, el tornaran a veure. Aquesta és una referència clara a la seva resurrecció, que el portarà de nou a les seves vides d'una manera poderosa i transformadora.
Aquesta afirmació està plena de significat. No només parla del context immediat de la mort i resurrecció de Jesús, sinó també de l'esperança cristiana més àmplia de tornar a veure Jesús en el futur. Reflecteix la naturalesa cíclica de la pèrdua i la renovació, l'absència i la presència, que és un tema recurrent en la fe cristiana. Els deixebles, i tots els creients, són animats a mantenir l'esperança i confiar en les promeses de Jesús, fins i tot quan les circumstàncies semblen desoladores. Aquest passatge assegura als cristians que el temps de Déu és perfecte i que els seus plans, encara que de vegades siguin misteriosos, són sempre per al bé últim.