En aquest versicle, Jesús parla als seus seguidors sobre la realitat de ser escollits per ell. Destaca el contrast entre pertànyer al món i ser apartats per ell. El món, amb els seus valors i prioritats, sovint s'oposa als ensenyaments de Crist. Quan els creients s'alineen amb Jesús, poden enfrontar-se a l'hostilitat o al rebuig perquè les seves vides reflecteixen principis diferents. Això no és un motiu de desesperació, sinó una confirmació de la seva identitat en Crist.
Jesús emfatitza que els seus seguidors no pertanyen al món perquè ell els ha escollit. Aquesta elecció significa una relació especial i un propòsit, que implica viure segons la voluntat de Déu en comptes de conformar-se als estàndards mundans. La tensió resultant amb el món és un resultat natural d'aquesta selecció divina. Els cristians són animats a trobar força en la seva connexió amb Crist, entenent que la seva veritable pertinença és amb ell, i que qualsevol rebuig mundà és temporal en comparació amb l'acceptació eterna que tenen en Déu.