En arribar a Betània, Jesús descobreix que Llàtzer ha estat al sepulcre durant quatre dies. Aquest període és significatiu perquè, segons la creença jueva, l'ànima es pensava que flotava a prop del cos durant tres dies abans de marxar. En el quart dia, la descomposició hauria començat, fent que qualsevol esperança de revival semblés impossible. Aquest context emfatitza la naturalesa miraculosa del que Jesús està a punt de fer, mentre es prepara per aixecar Llàtzer de la mort. Això il·lustra el poder de Jesús sobre la vida i la mort, afirmant la seva identitat com a Fill de Déu i oferint un tast de l'esperança de resurrecció per a tots els creients.
El període de quatre dies també destaca el tema de l'espera i la fe. Maria i Marta, les germanes de Llàtzer, havien enviat a buscar Jesús anteriorment, però ell va retardar la seva arribada. Aquesta demora no era per negligència, sinó que formava part d'un pla diví per revelar la glòria de Déu a través d'un miracle més gran. El temps de Jesús, tot i que diferent de les expectatives humanes, és perfecte i intencionat, ensenyant-nos a confiar en el temps i la sobirania de Déu. Aquest esdeveniment anima els creients a mantenir la fe fins i tot quan les situacions semblen impossibles, recordant-nos el poder transformador de l'amor de Jesús i la promesa de vida eterna.
