En aquest vers, se'ls demana als sacerdots que es posin sacs, una vestimenta tradicional de dol, com a senyal de profunda tristesa i penediment. La imatge del sac i el dol reflecteix un sentiment de pèrdua i la necessitat d'humilitat davant de Déu. Els sacerdots, que serveixen a l'altar, són cridats a liderar la comunitat en lamentació perquè les ofrenes regulars, tant de gra com de beguda, han estat aturades. Aquesta cessació d'ofrenes significa una ruptura en la relació de pacte amb Déu, sovint vista com una conseqüència del pecat o un judici diví, com la plaga de llagostes descrita anteriorment al capítol.
El vers subratlla la importància que els líders espirituals prenguin la iniciativa en la recerca de la misericòrdia i la guia de Déu durant moments de crisi. Destaca el paper del penediment i la pregària en la restauració de la relació de la comunitat amb Déu. Passant la nit vestits de sacs, els sacerdots demostren un compromís a buscar el favor i la intercessió de Déu. Aquesta crida a l'acció serveix com a recordatori de la necessitat de penediment sincer i l'esperança de renovació i restauració del culte i les benediccions.
