En aquest vers, Jeremies critica aquells que es vanagloriaven de la seva saviesa simplement perquè tenien accés a la llei del Senyor. Ell destaca un defecte seriós: els escribes, que tenien la responsabilitat sagrada de copiar i interpretar les escriptures, no han estat fidels a la seva tasca. En canvi, han manipulat el text, provocant una falsa sensació de saviesa entre el poble. Aquesta situació reflecteix un problema més ampli on els líders religiosos i els seguidors poden caure en la complacència, pensant que la mera possessió de textos religiosos equival a una veritable comprensió o rectitud.
El missatge de Jeremies és una crida a la humilitat i al discerniment. Desafia els creients a examinar si la seva fe es basa en una comprensió i pràctica genuïnes, o simplement en aparences externes i tradicions. El vers subratlla la importància de la integritat en el maneig de les ensenyances sagrades i anima els creients a buscar una relació més profunda i autèntica amb Déu. Aquest missatge atemporal ressona amb els cristians d'avui, recordant-los que han d'alinear les seves vides amb l'autèntic esperit de les escriptures, més enllà de la lletra de la llei.
