En aquest versicle, Déu s'adreça als líders d'Israel, que es descriuen metafòricament com a pastors, que han descuidat les seves responsabilitats. Els pastors han de guiar, protegir i nodrir el seu ramat, però aquests líders han fet tot el contrari. Han escampat el poble, allunyant-lo de la seguretat i la cura. Déu expressa el seu descontentament amb les seves accions i declara que els farà responsables de la seva negligència i del dany que han causat.
Aquesta passatge destaca la gravetat del lideratge i l'expectativa divina que els líders actuïn en el millor interès dels qui lideren. Sotaïna el principi que el lideratge no és només sobre autoritat, sinó sobre servei i cura. La promesa de Déu de castigar aquests líders serveix com a advertència per a tots aquells que ocupen posicions d'autoritat, recordant-los el seu deure d'actuar amb justícia i compassió. Aquest missatge és atemporal, ressonant amb la idea que Déu valora la justícia i el benestar del seu poble per sobre de tot.
