La resposta de Jeremies a la crida de Déu revela un profund sentiment d'humilitat i dubte personal. Ell se sent poc preparat i massa jove per assumir la significativa responsabilitat de ser profeta. Aquest sentiment és rellevant per a molts que se senten aclaparats per les tasques o rols que se'ls demana que compleixin. La vacil·lació de Jeremies subratlla un tema universal a la Bíblia: Déu sovint escull aquells que semblen menys probables segons els estàndards humans per portar a terme els seus plans. Aquesta elecció emfatitza que no és la força o la saviesa humanes el que aconsegueix l'obra de Déu, sinó el seu poder treballant a través nostre.
L'acceptació de Jeremies de la seva joventut i inexperiència també serveix com a recordatori que Déu equipa aquells que crida. Al llarg de la Bíblia, Déu assegura els seus escollits que proporcionarà les paraules, la força i el coratge necessaris. Aquest passatge anima els creients a avançar amb fe, confiats que Déu subministrarà el que es necessita. També serveix com a recordatori que Déu veu potencial en nosaltres que potser no veiem en nosaltres mateixos, i que les nostres debilitats percebudes poden ser transformades en fortaleses a través de la seva guia i suport.
