La pregunta del faraó sobre l'ocupació dels germans de Josep va més enllà d'una simple qüestió d'ocupació; reflecteix les normes culturals i socials de l'època. Les ocupacions estaven estretament lligades a la identitat i a la posició social. La resposta dels germans, declarant-se pastors, és significativa. La feina de pastor era respectada però humil, essencial per proporcionar aliments i recursos. També portava significats simbòlics de lideratge i cura, ja que els pastors eren responsables del benestar dels seus ramats.
En afirmar que són pastors com els seus avantpassats, els germans reconeixen les seves arrels i la continuïtat de la seva tradició familiar. Aquesta resposta mostra respecte pel seu patrimoni i una comprensió del seu rol en la societat. També demostra humilitat i honestedat en les seves relacions amb el faraó, un governant poderós. Aquesta interacció destaca la importància de ser fidel a la pròpia identitat i el valor del treball honest, independentment de l'estatus social. Ens recorda que la dignitat i el respecte provenen de complir amb les responsabilitats i d'honorar l'herència pròpia.
