En aquesta trobada, Josep presenta el seu pare Jacob al faraó, el poderós governant d'Egipte. Jacob, que ha suportat moltes proves i tribulacions, s'acosta al faraó amb una benedicció. Aquest acte és profund, ja que mostra que les benediccions no estan limitades pel status social o les dinàmiques de poder. Jacob, un patriarca del poble escollit de Déu, reconeix la bondat del faraó en proporcionar un refugi segur per a la seva família durant una època de fam. Aquesta reunió subratlla temes d'humilitat, gratitud i el reconeixement de la providència de Déu en llocs inesperats.
La benedicció de Jacob al faraó pot ser vista com un gest de pau i bona voluntat, que uneix les divisions culturals i socials. També significa la continuïtat del covenant de Déu amb la família de Jacob, mentre troben sustento i seguretat a Egipte. Aquest moment ens recorda la importància de reconèixer i respectar aquells que ens ajuden en moments de necessitat, i destaca la naturalesa universal de les benediccions i la gratitud. Les accions de Jacob demostren que fins i tot en terres estrangeres, la presència i les promeses de Déu romanen fermes.
