Josep, ara una figura poderosa a Egipte, es troba amb els seus germans que han vingut a buscar menjar durant una fam. Ells no el reconeixen, i ell utilitza un intèrpret per mantenir el seu disfressament. Això li permet escoltar les seves converses sense que ells sàpiguen que entén el seu idioma. Aquest escenari il·lustra els temes de saviesa i paciència. La decisió de Josep de ocultar la seva identitat li dóna l'oportunitat d'observar el comportament dels seus germans i avaluar el seu caràcter. També li proporciona una perspectiva única sobre el seu remordiment i les seves actituds canviades des que el van vendre com a esclau anys enrere.
L'ús d'un intèrpret serveix com a metàfora de les barreres que poden existir en la comunicació, tant literals com emocionals. Ens recorda la importància de la comprensió i l'empatia en les relacions. La capacitat de Josep d'escoltar sense revelar-se demostra una paciència estratègica i un desig de veure el panorama general. Aquest moment és crucial en la narrativa, ja que prepara el terreny per a la reconciliació eventual i la curació d'una família fracturada. Ens ensenya sobre el poder del perdó i el potencial de transformació en les relacions humanes.
