Quan Josep veu els seus germans a Egipte, els reconeix immediatament, però ells no el reconeixen a ell. Aquest encontre és significatiu perquè marca la primera vegada que Josep veu els seus germans des que el van vendre com a esclau. Al fer-se passar per un estranger i parlar amb duresa, Josep crea una situació que li permet observar el seu comportament i les seves intencions sense revelar la seva identitat. Aquesta estratègia pot ser vista com una manera de protegir-se emocionalment i d'avaluar si els seus germans han canviat al llarg dels anys.
La resposta dels germans, afirmant que venen de Canaan per comprar menjar, és directa i reflecteix la seva situació desesperada a causa de la fam. Aquesta interacció prepara el terreny per a una sèrie d'esdeveniments que eventualment conduiran a la reconciliació i la sanació dins la família. Les accions de Josep, tot i que semblen dures, formen part d'un pla més gran per aconseguir la restauració. Aquesta història ens anima a considerar el poder del perdó i la possibilitat de transformació, fins i tot en relacions marcades per un dolor profund i traïció. També il·lustra com Déu pot treballar a través de situacions complexes per portar a terme els seus propòsits.
