En nomenar el seu primogènit Manassès, Josep expressa un profund sentiment de alleugeriment i gratitud. El nom en si, que significa "causant d'oblidar", simbolitza el viatge de Josep d'una vida plena de dificultats a una de prosperitat i pau. Els anys primers de Josep van estar marcats per la traïció dels seus germans, l'esclavitud i la presó. No obstant això, a través d'aquestes proves, va mantenir la seva fe i finalment va ascendir a una posició de poder a Egipte.
Aquesta acció de nomenar el seu fill no és només un moment personal, sinó també un reconeixement espiritual de la gràcia de Déu a la seva vida. En dir que Déu l'ha fet oblidar les seves penes i la casa del seu pare, Josep no està desestimant el seu passat, sinó que reconeix que el seu passat ja no té poder sobre ell. És un testimoni de la sanació que pot ocórrer quan un confia en el pla de Déu.
La història de Josep anima els creients a trobar esperança i sanació en les seves pròpies vides, confiants que Déu pot transformar el seu dolor en propòsit. Serveix com un recordatori que la fe pot portar a nous començaments i que el passat, per difícil que sigui, pot ser superat amb l'ajuda divina.
