En la història de Josep, el trobem a la presó amb dos funcionaris del faraó, el coper i el forner. Tots dos han tingut somnis inquietants i estan preocupats perquè no tenen ningú que els interpreti. Josep, que ha experimentat la guia de Déu a través dels somnis en la seva pròpia vida, els tranquil·litza dient que les interpretacions pertanyen a Déu. Aquesta afirmació reflecteix la profunda fe de Josep i la seva comprensió que la veritable saviesa i comprensió provenen només de Déu. En oferir-se a interpretar els seus somnis, Josep demostra la seva voluntat de ser un instrument per a l'obra de Déu, fins i tot enmig de les seves pròpies proves.
Aquesta passatge ens recorda la importància de confiar en la saviesa de Déu i de cercar la seva guia. Ens anima a reconèixer que, mentre que la comprensió humana és limitada, Déu proporciona visió i claredat. La confiança de Josep en la capacitat de Déu per revelar la veritat és un exemple poderós de fe en acció. Ens convida a considerar com podem confiar en Déu en les nostres pròpies vides, confiant que Ell ens proporcionarà la comprensió que necessitem quan ens enfrontem a la incertesa o als reptes.
