Er, el primogènit de Judà, és conegut per la seva maldat, la qual és prou significativa com per provocar una intervenció divina. El relat subratlla la creença que Déu no només és conscient del comportament humà, sinó que també participa activament en l'administració de la justícia. La mort d'Er serveix com a advertència sobre les conseqüències de viure en oposició als estàndards de Déu. Aquesta història recorda als creients la importància d'alinear la seva vida amb els principis divins i les possibles repercussions de no fer-ho.
L'explicació d'Er forma part d'una narrativa més àmplia que implica la família de Judà, la qual il·lustra temes de pecat, responsabilitat i redempció. Convida a la reflexió sobre la naturalesa de la justícia i la misericòrdia de Déu, animant les persones a examinar les seves pròpies vides i a lluitar per la justícia. La història també destaca el tema bíblic que els judicis de Déu són tant justos com intencionats, amb l'objectiu de guiar la humanitat cap a una relació més fidel i obedient amb Ell.
