El Gènesi 10 proporciona un registre genealògic sovint anomenat la Taula de Nacions, que detalla els descendents dels fills de Noè després del diluvi. Aquest versicle se centra en els descendents de Joktan, un dels fills d'Eber, que és un descendent de Sem, fill de Noè. El versicle descriu el territori que ocupaven, que s'estenia des de Mesech fins a Sefar, a la regió muntanyosa de l'est. Aquesta referència geogràfica suggereix una àrea extensa, possiblement abastant parts de la península aràbiga.
La menció de llocs específics serveix per ancorar la narrativa bíblica en la realitat històrica i geogràfica, oferint una visió del món antic. Reflecteix la difusió i diversificació de les poblacions humanes, un tema que subratlla la interconnexió i diversitat de la humanitat. En traçar aquestes línies i territoris, el text emfatitza el compliment del manament de Déu de "ser fructífers i multiplicar-se", mostrant el creixement i l'expansió de les societats humanes. Aquest passatge convida els lectors a considerar el ric tapís de la història humana i el pla diví que es desplega a través de les generacions.
