El Gènesi 10 proporciona un registre genealògic conegut com la Taula de Nacions, que detalla els descendents dels fills de Noè després del diluvi. En aquest context, el vers menciona Ophir, Havilah i Jobab, que són llistats com a fills de Joktan. Aquests noms són significatius ja que representen diverses tribus i regions que van emergir a l'antic Orient Mitjà. Ophir és famós per la seva associació amb la riquesa, especialment l'or, que es menciona en altres parts de la Bíblia com a font d'or fi. Havilah és una altra regió coneguda pels seus recursos, mentre que Jobab és menys identificat específicament però contribueix a la narrativa més àmplia de la dispersió humana.
Aquesta genealogia subratlla la diversitat de les cultures humanes i l'expansió dels pobles a través de la terra, complint amb el mandat diví de "ser fèrtils i multiplicar-se". Reflecteix la interconnexió de la humanitat i el ric patrimoni cultural que s'ha desenvolupat al llarg dels segles. En traçar aquestes línies, el text destaca la unitat de la família humana i els orígens compartits de pobles diversos, recordant als lectors els vincles comuns que uneixen tota la humanitat.