Shem, un dels tres fills de Noè, ocupa un lloc significatiu en la genealogia bíblica. Identificat com el germà de Jàfet, és notablement l'antecessor dels descendents d'Eber. Eber és una figura important perquè el seu nom s'associa amb el terme 'hebreu', que més tard esdevé una designació per als israelites. Aquesta connexió destaca la importància de la línia de Shem en la narrativa bíblica, ja que traça l'ascendència del poble hebreu, que té un paper central en el pla diví de Déu.
La menció de Sem i els seus descendents serveix de recordatori de la continuïtat del pacte de Déu a través de les generacions. Reflecteix el tema bíblic de la fidelitat de Déu a les seves promeses, tal com es veu en la preservació i el creixement del seu poble escollit. Aquest vers també subratlla la interconnexió de la humanitat, ja que traça un origen comú, recordant als lectors l'herència compartida i el propòsit diví que uneix a totes les persones. A través de la línia de Sem, la narrativa prepara el terreny per a l'emergència de figures bíbliques significatives i el desplegament del pla redemptor de Déu.
