Al desert, Déu va proporcionar manà als israelites, instruint-los a recollir només el que necessitaven per a cada dia, excepte abans del dissabte. Aquesta era una prova de la seva obediència i confiança en la provisió de Déu. No obstant això, alguns israelites van ignorar les instruccions de Moisès i van guardar manà extra durant la nit. Com a conseqüència, el manà es va omplir de cucs i va començar a fer pudor, il·lustrant les conseqüències de la desobediència i la falta de fe.
Aquest esdeveniment subratlla la importància de confiar en la provisió diària de Déu i seguir els seus manaments. Serveix com a recordatori que les instruccions de Déu es donen per al nostre benefici i benestar. Quan intentem confiar en la nostra pròpia comprensió o acumular recursos per por o desconfiança, podem trobar-nos amb resultats negatius. La història anima els creients a cultivar una dependència diària de Déu, confiant que Ell proporcionarà les nostres necessitats i ens guiarà amb saviesa. També destaca la necessitat de responsabilitat comunitària, ja que l'enuig de Moisès reflecteix l'impacte comunitari de la desobediència individual.
