Creuar el riu Jordà va marcar un moment clau per als israelites, simbolitzant la seva transició de l'errant pel desert a l'entrada a la Terra Promesa. La comanda d'aixecar pedres al mont Ebal i cobrir-les amb calç no era només un acte físic, sinó també espiritual, destinat a crear un memorial durador del pacte de Déu amb el seu poble. En inscriure la llei en aquestes pedres, els israelites eren recordats del seu compromís de seguir els manaments de Déu i les benediccions que vindrien amb l'obediència.
La capa de calç era pràctica, assegurant que les inscripcions perduressin davant dels elements, però també simbolitzava la importància de preservar la paraula de Déu en els seus cors i comunitat. Aquest acte d'aixecar pedres era un esdeveniment comunitari, que implicava totes les tribus, reforçant la unitat i el propòsit compartit. Servia com un testimoni visual i durador del seu viatge de fe i de la guia divina que els havia portat fins aquí. Aquest moment subratlla la importància de recordar i mantenir els principis divins com a fonament de la seva identitat i prosperitat futura.
