El versicle de Deuteronomi 26:12 estableix una instrucció específica per als israelites sobre la distribució del dízeme en el tercer any, conegut com l'any del dízeme. Aquesta pràctica implicava reservar un desè de la seva producció per ser donat als levites, forasters, orfes i vídues. Els levites, que exercien funcions religioses, no tenien terres pròpies per al seu sustento, fent que aquesta provisió fos crucial per al seu benestar. De la mateixa manera, els forasters, orfes i vídues sovint eren marginats i mancats de mitjans per proveir-se.
Aquesta ordre subratlla un tema bíblic més ampli de justícia i cura pels vulnerables. Assegurant que aquests grups rebessin una part dels recursos de la comunitat, els israelites eren recordats de la seva responsabilitat col·lectiva per mantenir la justícia i la compassió. Aquesta pràctica fomentava un sentiment de comunitat i assegurava que ningú quedés en necessitat. Per als lectors moderns, aquest versicle serveix com un recordatori de la importància de la generositat i la crida a donar suport a aquells que poden estar passant per dificultats, reflectint el cor de Déu per la justícia i la misericòrdia.
